Redacció: Terrassa, Ciutat del bàsquet català 2012

2/20/2012 , 0 Comments

¡Atención! esta entrada está escrita en catalán traducela a tu idioma en el boton siguiente:



En Joan es un jugador de basquet classificat com a pivot, que juga al IES Torre del Palau contra altres instituts de Terrassa i el seu somni es jugar al Regal FC Barcelona. Té setze anys i porta cinc d'ells aficionats al basquet. Com ja he dit, juga al IES Torre del Palau i encara no esta federat.
En aquests últims anys no aconsegueix tenir el liderat en la lliga escolar amb els seus companys d'equip, encara que en aquest últim tots estan millorant.

La setmana passada a l'institut el professor de educació física va explicar als seus alumnes inclòs al Joan que es un d'aquests, que Terrassa era la ciutat del bàsquet català 2012 i també que era la 1a ciutat centenària del bàsquet. El Joan es va quedar sorprès ja que ell, jugador de bàsquet, no ho sabia i volia trobar més informació sobre aquest tema.
Va buscar a Internet diferent informació. Va trobar que la ciutat del bàsquet català 2011 es Vic i que aquest nomenament a Terrassa com a ciutat del bàsquet català 2012 coincideix amb el centenari de l'arribada d'aquest esport a la ciutat.

Va trobar molta informació i es va interessar en un torneig 3X3 que celebraven a inicis de juliol, o sigui després d'acabar l'institut.
Per participar en aquest torneig tenia que formar un equip de quatre, tres jugant i un descansa, o sigui, buscar a quatre amics que vulguin formar un equip amb ell i intentar competir amb altres jugadors professionals que juguen en equips federats a Terrassa. Seria molt difícil guanyar, però era millor intentar-ho i caure en el camí, ja que el premi que s'obtenia al arribar a la final i guanyar era 500 euros.

Al cap de dos dies en Joan va tenir entrenament de basquet i va comentar aquest torneig als seus companys d'equip, tothom va dir-li que millor no apuntar-se perquè era molt difícil guanyar, tothom menys en Marc.
En Marc era un noi que anava a la mateixa classe que en Joan i abans jugava al Sferic Terrassa, però es va desapuntar perquè no tenia gaire temps i pensava que a lo millor en aquest torneig podien tenir possibilitats. Ara només els faltava a dos i van voler preguntar a altres jugadors de basquet que hi havia a l'institut i formaven part d'altres equips de Terrassa, no van trobar a cap. Sempre deien la mateixa excusa: ¿Per què competir en aquest torneig si segurament farem el pena?, així que van tenir que sortir a fora del institut a buscar a més persones.
En Joan va en-recordar s'en, que l'estiu passat va apuntar-se al campus d'estiu de bàsquet que fa el Club Natació Terrassa, al Pla del Bonaire, allà va fer molts amics. Va decidir contactar amb alguns d'ells, a veure si volien apuntar-se al torneig 3X3. Quatre persones de set li van dir que si, llavors ell va decidir agafar amb els que millor s'anava.
Va agafar al Jordi, un jugador de bàsquet federat al Club Natació Terrassa i tenia molta passió per guanyar aquest torneig. Era alt i molt bo jugant, i es veu que ja s'havia assabentat d'aquest torneig i hi volia participar-hi.
I per últim va agafar a l'Ignasi, un jugador de bàsquet no federat, que juga al Can Parellada. Era el més baixe't de tots, però mantenia molt bé la pilota i llençava a cistella perfectament. Va contactar amb ell a través del Facebook, al principi no hi estava molt d'acord i els seus pares s'ho van pensar molt, però al final es va apuntar.

Cada vegada quedava menys per que comencés, el torneig començava el 27 de Juliol i el paper que s'ha d'entregar per apuntar-s'en s'havia d'entregar abans del 17 de Juliol i eren a dia 14. En Joan, en Marc, en Jordi i l'Ignasi, formaven un gran equip que no era fàcil de guanyar, ara només faltava el nom de l'equip. Després de repensar-ho moltes vegades i dir bajanades i molts exemples coherents, a en Jordi se li va ocórrer el nom de Greatball, que en angles Great significava Gran i Ball significava Pilota, Granpilota. Un nom simple en català, però interessant en angles.

Ara que ja tenien el nom, havien de portar el mateix conjunt de roba, van decidir encarregar a una botiga, quatre samarretes i quatre pantalons iguals. Els quatre van unificar les seves idees i va sortir això: una samarreta de tirants de color verd fosc amb l'estampa del nom de l'equip al davant i el nom de cada jugador amb un número al darrere i uns pantalons curts del mateix verd de la samarreta i el nom de l'equip i el número de cada jugador, en petit cada un a una banda de les dues del pantaló.

Tenien tot preparat, ja havien entregat el paper per apuntar-s'en, tenien els conjunts de samarretes i pantalons i era dia 17, només quedaven deu dies per el primer partit que haurien de jugar, així que van decidir preparar-se.
Durant aquests deu dies van quedar per entrenar i preparar tàctiques, tots aquests dies menys dissabte i diumenge. Quedaven al Club Natació Terrassa a les quatre de la tarda i acabaven a les set del vespre. Tots van millorar encara que només fos una mica i això va repercutir molt el joc de l'equip i la seva força.
El dia 23 uns dels que organitzaven el torneig van contactar amb en Joan i van dir-li que el primer partit el jugarien el dia 27 de Juliol, un divendres. També els hi van dir l'hora, el temps que es juga un partit i la posició en que estaven ara.
Jugarien a les vuit del vespre al poliesportiu cobert de Can Jofresa, el partit duraria uns trenta minuts i els organitzadors els hi van dir que aquest primer partit només era un petit amistós i no contava per el torneig, això els va il·lusionar una mica, perquè podia ser una bona preparació i per veure com poden ser els rivals, jugarien només en mitja pista i també els hi van dir que en el torneig era masculí i femení, o sigui mixta.

Després d'estar més d'una setmana preparant-se, va arribar el dia 27 de Juliol, el primer partit, un partit de preparació. Quan els quatre del equip Greatball van arribar a Can Jofresa, els van guiar als vestuaris perquè anessin a canviar-se. Quan ja eren tots van sortir a la pista i van veure com els seus rivals ja hi eren i s'estaven preparant.
Els altres es deien els Drink team, eren més alts que ells i tenien tots un any més. No van tenir por i entre els quatre van decidir qui descansaria primer. Van decidir sortir en Jordi com a base, en Marc com a aler i en Joan com a pivot, així que el que descansava era l'Ignasi.
Els Drink team, van sortir molt forts i quasi els Greatball no van poder tocar la pilota, així que els primers deu minuts ja anaven dotze punts abaix. No es van recuperar i això va anar augmentar, ja no sabien que fer, no els hi sortia cap tàctica i els altres sempre que tiraven la ficaven.
Als setze minuts això va canviar una mica amb el canvi que van fer els Drink team i al mateix temps els Greatball, va sortir el Marc i va entrar l'Ignasi. Portaven vint-i-vuit minuts i no deien de si, anaven trenta a divuit, perdent. Va acabar el partit i van perdre, no van decebre molt, perquè només era un amistós i no contava, però encara així era trist.
Al dia següent es van reunir els quatre i van parlar sobre el partit, van decidir que s'havien organitzat malament i que el pròxim (al dia següent), tindrien que estar millor i quan estiguin jugant saber el que estan fent. Al aver-hi només setze equips, tots es van classificar per octaus de final.

Era dia 29 el tocava jugar contra els que s'anomenaven Maccabi de levantar, jugaven a la mateixa hora i al mateix lloc que el dissabte passat. Quan van sortir a pista van veure que eren de la seva altura i de la mateixa edat. Van pensar que amb aquests no podien fallar. Van sortir amb les mateixes alineacions de l'altre partit. Van començar amb la pilota controlada. Estaven igualats als set primers minuts, però després els Maccabi de levantar es van cansar i els Greatball van remuntar i superposar-se. Al minut disset es va produir el primer canvi, va entrar l'Ignasi i aquesta vegada va sortir en Joan, en aquest moment anaven guanyant vint-i-vuit a tretze. Al final van acabar guanyant trenta sis a setze.
S'havien recuperat i havien guanyat còmodament.

Passaven a la següent ronda, a quarts. Aquesta vegada juguen al dia de després contra els CSKA La ropa, pel que sembla el Joan coneix a un dels jugadors ja que anava antigament a la seva escola i diu que no era molt bo. Aquest partit es important ja que podrien arribar a les semifinals. Van arribar tranquil·lament a Can Jofresa, jugaven a les set del vespre. Van sortir a la pista i els van veure, no era res del altre món, com ells però una mica més grans. Va ser un partit fàcil segons l'Ignasi, van acabar guanyant quaranta-vuit a vint-i-vuit, ja portaven molta practica i els Greatball ja havien après com jugar als altres.

No s'ho creien, passaven a semifinals. Només els quedaven dos partits per que es proclamin campions. Aquest cop jugaven al Pla del Bon Aire a les nou de la nit. Després de canviar-se van sortir a pista, aquests eren com els del primer partit, però al veure'ls no van tenir por. Durant tot el partit la cosa va estar equilibrada fins que, al minut dinou el Marc es va lesionar, per un fort cop del contrari, va sortir l'Ignasi per ell i van aconseguir guanyar molt just, vint-i-vuit a vint-i-sis. Però ara qui substituiria al Marc?
En Joan va pensar que podria dir-li al seu amic de l'antiga escola, que ja era eliminat, si volia jugar amb ells la final. S'ho va acabar dient i va acceptar.

Era la final del torneig 3X3, i hi havia observadors d'equips importants. Era un dia molt important, havien de guanyar contra els Nothingam prisa, si han arribat a la final segur que s'havien jugar.
Va començar el partit, per sort els contrincants no eren molt alts, però van fer que els primers vint minuts fossin empatats. L'amic d'en Joan va estar només set minuts i no va fer molt.
Va acabar el partit amb empat i es va decidir que llencessin tirs lliures, tots havien llançat menys en Joan i tots havien ficat menys un de l'altre equip, en Joan si ficava guanyava. Va acabar ficant-la i van guanyar, el seu somni es va complir.
Al acabar el partit, un observador del Regal FC Barcelona, va dir-li al Joan que estaven interessats amb ell i podia anar a fer unes probes a Barcelona. A en Joan se li va fer realitat el que volia i els 500€ els van repartir entre els quatre i l'amic d'en Joan.

Josep López

@josepjlh

0 comentarios: